Apunts de la Història d’Esparreguera, publicat per l’ajuntament d’Esparreguera, diada de Sant Jordi 1981.
Il.lustracio de Isidre MonésEl nom d’Esparreguera s’esmenta per primera vegada a les darreries del segle X. A causa de l’expedició del cabdill Sarriá Almançor, el comte Borrell II hagué d’abandonar Barcelona l’any 985 i va refugiar-se a les muntanyes de Manresa, des d’on féu una crida als homes dármes per tal de foragitar els invasors. Entre els nobles i cavallers presentats, hi figurava Berenguer d’Esparreguera.
Reconquerit el sector, el comte asigna als barons, castells i terres. Berenguer d’Esparreguera, cavaller d’armes, resultà beneficiat amb el lloc que ell mateix havia guanyat, i hi batí un castell. Per consegüent, la construcció del castell d’Esparreguera dataria del 985 o poc después. La ubicació era al marge pret del riu Llobregat, sobre el Puig, on s’assenta actualment lafábrica Sedó; lloc idoni per a vigilar les incursions del cantó del Penedés. Del castell edificat per Berenguer d’Esparreguera, només resta, avui, la part inferior d’un mur.
Pocs anys después es debia construir la capella de Nostra Senyora del Puig, una modesta església romànica rural per al Server espiritual dels vasalls de la contrada, sortosament conservada fins als postres dies.
En la documentació medieval, el baró no es descuida mai d’adjuntar els noms dels dos castells inclusos en la seva sensoria: el d’Esparreguera i el de les Espases, anomenat més antiguament “rocha de la Spaa” situat en un cim isolat del nord-est del terme en els torrents d’Espluga i Sant Salvador.
Allí, en aquell indret, és on s’hi plantá la llavor que, en el curs del temps, havia de constituir i desenvolupar-se el terme i població esparreguerina actual. És en aquell lloc de Sant Salvador de les Espases, doncs, on hi ha arrelat el nostre origen més que mil-lenari. Indret que significa el bressol on, històricament, començàrem a donar els primers passos, guiats sempre per la meravellosa muntanya de Montserrat.
Algun fet d’armes debia ocòrrer en les inmediacions dels castells d’Esparreguera quan la tradició explica que el comte Ramon Berenguer III, en saber una nova incursió sarraïna per aquestes terres, retornà tot seguit de Mallorca hi guanyà una batalla en el devallant del turó de les Espases, i que mentre duraba la brega, van aparèixer quelcom així com unes espases de foc que produiren el desconcert de les hostes sarraïnes.
El comte, en memoria d’aquesta acció de guerra, féu edificar una capella consagrada a Sant Salvador, que avui encara es conserva.
La construcció de l’actual temple fou iniciada l¡any 1587 i va durar 24 anys i 5 mesos. El campanar de 61 metres d’alçada fou enllestit 25 anys después, a l’any 1636.
Aquesta gran església va substituir les antigues capelles dedicades a Santa Eulàlia, que es van començar a edificar el 1316 en aquest mateix lloc anomenat aleshores “cap damunt de la vila” on seguint el Pla del cami de Barcelona a Igualada s’hi va anant construint el nucli urbà actual.
L’any 1351 el prior del monestir de Montserrat, comprà al barrer baró Ramon de Tous “els castells d’Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets i possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells, pel preu de 8,500 lliures, moneda de Barcelona”.
Amb la protecció del Monestir de Montserrat, prengué increment la població que s’establí en el pla actual, seguint el camí ral que travessava tota la vila, adquirint la forma allargada i sinuosa que ha sigut el seu distintiu urbà.
La indústria llanera, base de la riquesa i creixement de la Vila, havia adquirit una gran prosperitat, que permeté portar a terme l’ambiciós projecte de la nova construcció del Temple i Campanar. El autor del projecte o director de les obres és inconegut.
La planta consta d’una gran nau de 15 metres d’amplada per 51 de llarg, i té d’alçada 23 metres, amb dotze capelles entre els contraforts que sostenen les voltes de la nau. El campanar és un dels més esvelts de Catalunya.
El costum de pujar al campanar era corrent i continua essent-ho en l’actualitat. Des del terrat que envolta les campanes de les hores, es contempla la vista espléndida de la vall del Llobregat, des del Montserrat al congost de Martorell, i des dels alts del Bruc fins el Tibidabo.
El campanar és rectangular en la part baixa; més amunt, fins a les campanes, vuitavat. Del recinte de les campanes, es puja al mirador o terrat circular per una delicada escala de cargol.
L’església està construïda amb materials del País. En els fonaments es veuen calisses i arenisca extretes de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió; els carreus de les parets de l’església i el campanar, són construïts amb l’arenisca calissa d’Igualada. A la part superior del campanar, es troben carreus de pedra tosca, lleugera i ressistent, extreta de l’extensa faixa de la costa del Gorgonçana.
El conjunt del temple es d’estil gòtic presentant reminiscències del Renaixement a les portes laterals i rematada del campanar.
Si exceptuem les ciutats veïnes de Manresa, Igualada i Vilafranca, no es pot trobar enlloc més una església de les proporcions semblants a la nostra.
Encara que no posseeixi motius ornamentals de construcció, no per aixó ofereix menys valor. La seva arquitectura exterior llisa i plana, té un atractiu de suavitat que captiva per la seva senzillesa.
*** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***
