*SANTA MARIA DEL PUIG*

Santa Maria del Puig

Localització: Espai limitat entre el Torrent de les Pruneres i el del Puig, a proa de llur desembocadura al Llobregat.
Any de consagració: Es desconeix l'any exacte de la seva consagració, però és segur que fou durant el segle XI. Hi ha indicis d'una construcció religiosa anterior.

Advocació: Santa Maria (Segons la tradició oral, la imatge romànica fou trobada per uns pastors a la soca d'un roure).

Descripció: Capella romànica de planta en creu llatina amb cimbori de base vuitavada, coronada per un campanar de torre. Era l'antiga parròquia d'Esparreguera, fins al 1612.
L'església conserva uns gots funeraris de les antigues famílies pairals de la vila. Aquestes eren les famílies turmell, Vinyals, Bramon, Sanja, Castells i comelles. Té dues Caselles rectangulars situades al lateral, que van ser afegides posteriorment. La coberta és amb volta canó, i de quart d'esfera al'absis. A l'antic retaule barroc, s'hi observava la Mare de Déu del Puig flanquejada, a la dreta, per Sant Ramon Nonat i, a l'esquerra, per Sant Antoni de Pàdua. A sobre, Santa Anna a l'esquerra, i Sant Roc al mig. L'any 2002-03 s'han fet camparet d'una església preromànica amb un paviment associat molt important.

Estat actual: En restauració.

Traducció presa del llibre: Esglésies i Capelles d'Esparreguera. Edició d'abril 2003.

Actualment, es celebra el Aplec de Santa María del Puig, al mateix temps es celebra la festa del dilluns de Pasqua en aquest lloc, es celebra missa i és balla sardana, fen castellers i es menja paella feta allà mateix. És una festa molt maca, plena de tradició i cultura.

Els impresionants descubriments que s'han fet en aquest lloc, fan que qualsevol que el visiti s'amare de la rica història que envolta aquesta Capella.

Es reuneixen en aquesta ermita, no només creients, sinó també tots aquells que tenen afició per la cultura i tradició al seu Poble.

* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *

*** TIMBALER DEL BRUC ***

Monument a memori dels batalles ganyadas als francese, els dias 6 i 14 de juny de 1808 durant la guerra del francès (de la independència). A 1952 s'ha inaugura una primera estàtua en guix, que es vaig situar a un pla del lloc on avui els escolas publics. L'autor va ser l'escultor Frederic Marés (1893-1991), que posteriorment vaig realitzar el monument definitiu al bloc de pedra que vaig instal•lar al lloc actual al any 1960. Al monument recorda la figura d'Isidro Lluçá i Casanoves, un tamborilero del SOMETENT de la localitat de Santpedor.

* Fotografies aptes per ampliar-es amb només un clic *

*S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES*

* FIESTAS - ESPARREGUERA - PARTE II*

Continuando con la festividad de la localidad de Esparreguera, puedo decir que al parecer es igual a otros lugares, pero cada una tiene su toque especial que los distingue, por ejemplo acá también se prenden fuegos pirotécnicos, los niños juegan en la feria o en los juegos organizados por el ayuntamiento, pero nunca había visto celebrarlo en tanta paz y armonía.

La banda de música, la compone un grupo seleccionado de jovencitos que son los que dan la bienvenida a los GIGANTES que vienen de otras partes. En medio de tanta alegría se van por las calles acompañándoles hasta la parte donde queda la Parroquia, es donde cada pareja de GIGANTES en catalán "Geganters d' Esparreguera", se pone a bailar armonizando con los participantes.

Ahí mismo grupos de danzantes dan un bello espectáculo con sus bailes regionales, uno de ellos es " La Colla Bastonera del Monserratí" muy diferentes a los que yo he visto en otras partecitas de México, en fin que tienen cada cual lo suyo muy importante para aportar a su fiesta regional.

Cuando terminan de sus bailes y con tanta calor que acá me ha tocado sentirlo de verdad, casi 40º, yo acostumbrada a no mas de 27º, lógico que lo he sentido. Pues después de sentir el calor los que gusten pueden pasar a beber cerveza en una especie de jarra de cristal muy común en esta zona, me dicen que en catalán se dice “beuere a galet “, y lo que yo le llamo jarra de cristal aquí se le llama porrón.

Seguiremos narrando temas interesantes de tan distinguida ciudad que me ha acogido tan amablemente, es para mi todo diferente que todo lo que me sorprenda lo compartiré en este mi pequeño espacio personal.