És una vila mil•lenària, fundada el 985 d.C. El seu nom apareix per primera vegada al segle X. L'any 985 el comte Borell II va estar obligat d'abandonar Barcelona per l'amenaça d'Almansor i es va refugiar a les muntanyes de Manresa. Des d'allà va cridar els seus homes d'armes per expulsar els invasors, i entre aquests homes hi havia el cavaller Guillem d'Esparreguera. Borell va aconseguir recuperar les terres que arribaven fins als límits de Lleida, terra que va repartir entre els barons, i va encomanar a aquests a construir, reforçar i armar els castells que hi havia per totes les terres conquerides, per així evitar un altre atac per part dels invasors . Aquest cavaller va construir el seu castell en els marges del riu Llobregat i en el turó del Puig, emplaçament idoni per vigilar els moviments dels invasors que venien del Penedès. Aquest castell no va ser la primera vegada que habitava aquesta zona, ja que s'han trobat coves a la zona del balneari de La Puda restes prehistòriques, més concretament ceràmica, puntes de llances, fragments de sílex, eines fetes amb pedres, etc... També, seguint el curs nord del riu i arribant a la zona del Cairat es van trobar restes romans d'un poblat, i en la zona de la Gorgonçana també hi havia un assentament anomenat Sparagaria. A la zona NE del terme municipal es trobava el castell de Spasa (Espases). Al 1.316 Pere Sacosta decideix construir el poble en el petit altiplà del Puig i al voltant de l'Ermita de Santa Maria del Puig, però més tard amb la construcció de l'església de Santa Eulàlia, el poble es va traslladar al 1587. Al segle XVI, els documents ja parlen de decrets signats per l'Abat de Montserrat com a Senyor de la Vila i d'Esparreguera. Les guerres carlines van deixar arruïnada [edita] a la població: La indústria de la llana, que era la principal font de riquesa del poble en els segles XVI i XVIII, va quedar destruïda. Durant el segle XVIII els nombres d'habitants es van mantenir en 2.500 habitants, però amb la industrialització es van instal.lar diverses fàbriques al municipi, la qual la més important és la Colònia Sedó, unes de les colònies més grans d'Europa. Gràcies a això, l'any 1887 la població va augmentar fins arribar als 4.015 habitants, en el 1930 als 5.211, ia finals del segle XX arriba als 17.000. Va tenir la seva pròpia moneda el 1935. L'Ermita de Puig o Església de Santa Maria del Puig és una construcció romànica i se situa a l'altiplà del Puig ia la vora del riu Llobregat. Al 1.316 es va construir el poble al seu voltant però amb la construcció de l'altra església, el poble es va traslladar i l'ermita va quedar abandonada. Actualment ha estat remodelada i és va menjar comú celebrar un dinar durant la Setmana Santa. El 976 el comte Borrell el ven a Guillem de Gurb-Queralt juntament amb el castell d'Espases. Anys més tard els vescomtes de Cardona es farien amb la propietat dels dos castells A principi del segle XIV els dos castells són venuts a Pere de Sitjar, propietat que duraria quatre anys doncs ràpidament els adquiriria Pere Sacosta. Sis lustres més tard passaria a mans de Jaume de Vivers, prior de Montserrat. Als voltants hi ha el castell, documentat el 985. Les seves restes són mínims, pràcticament fragments d'un mur proper a l'antiga església de Santa Maria del Puig d'estil romànic ja que tot el que quedava va ser destruït per aixecar en el seu lloc un dipòsit d'aigua. Colònia Sedó va ser inaugurada el 1846 amb el nom de Can Broquetes, al marge dret del riu Llobregat. Per comunicar els dos marges del riu es va construir el Pont de la Palanca, que comunicava Esparreguera i Olesa. Durant la Guerra Civil va ser l'únic pont que comunicava els dos municipis. Més endavant, Antoni Sedó la va ampliar i la va convertir en model de colònia tèxtil accionada per l'energia hidràulica. Es va convertir en la colònia tèxtil més gran de Catalunya, Espanya i una de les més grans d'Europa En les seves naus van treballar més de 2000 persones. Avui encara estan actives amb diferents empreses però no es dediquen ja al comerç tèxtil. Actualment està en procés de remodelació urbanística, tant en els habitatges, com en el teatre i l'església. En un dels habitatges de la colònia va néixer Josep Moratalla, el Llarg, líber de FC Barcelona. Església de Santa Eulàlia, la construcció data del 1587. Es va crear per suplantar les funcions d'església parroquial de l'ermita de Santa Maria del Puig, que amb el va traslladar del poble va quedar allunyada del nucli urbà. Va ser beneïda al 1612, i durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada per les tropes isabelines, els quals la van utilitzar com a caserna. A causa d'això, al 1886, Elies Rogent la reconstrueix, sent oberta novament al culte el 1874. Durant la guerra civil va patir grans destrosses, però va ser novament reformada. L'edifici és d'estil gòtic i amb decoració renaixentista. Consta d'una sola nau amb coberta de creu i una absis hepatgonal a la punta. Els trams de la nau són separats per arcs de mig punt. A l'exterior la façana principal té un mural de ceràmica fet per Enric Serra. Les portes laterals estan adornades amb columnes dòriques. El campanar és d'uns 60 metres, de forma octagonal, i la seva construcció va finalitzar al 1636. És un dels més alts de Catalunya La Puda o La Puda de Montserrat va ser un antic balneari situat al marge esquerre del riu Llobregat. Es diu que va ser un terratrèmol el que va fer sorgir les aigües sulfuroses en aquest lloc des del segle XVIII. Al 1870 es va construir el balneari i durant les dècades següents va anar ampliant. El seu moment d'esplendor va ser entre els segles XIX i XX on anava la gent més selecta de la burgesia barcelonina, on es ospedaban a l'hotel Gori d'Olesa de Montserrat i unia el balneari amb les diligenicias. Aquestes aigües van curar unes purgacions la reina Isabel II d'Espanya i brollen a raó de dos milions de litres diaris. Es va tancar al 1958, destrossat per una crescuda del riu i actualment està en estat ruïnós. Can Comelles és una masia construïda al 1470. Era propietat d'una família rica i molt important en el poble. Al 1985 es va convertir en una residència municipal quan la va comprar l'ajuntament. Des d'allà hi ha unes vistes impressionants de la muntanya de Montserrat, de la vall del riu Llobregat, d'Esparreguera i fins i tot d'Olesa de Montserrat. (Aquest text ha estat pres de la pàgina de Wikipedia)*** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***
* Gràcies per la seva visita *
