La Parròquia de Santa Eulàlia a Esparreguera,
ha lluït la seva preciós tresor en el Pessebre d'aquest any.
ha lluït la seva preciós tresor en el Pessebre d'aquest any.
Subscribete via email
La meva llista de blogs
-
-
-
-
-
-
-
-
* TU AMOR *Fa 19 anys
-
"CERCA GRATUÏTA"
CONOCE MEXICO, FOTOS E IMAGENES DE MEXICO Y ESPAÑA, POEMAS DE AMOR, BUSQUEDA GRATUITA, CULTURA MEXICANA, TRADICIONES DE CATALUÑA, VIAJES, TURISMO, ESCAPADAS, HISTORIA Y MUCHO MAS AQUI... EN GOOGLE.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
06 de gener 2011
03 d’agost 2010
*FESTA D'ESPARREGUERA 2010*
*CLICK PER AMPLIAR*
*CLICK PER AMPLIAR*
*CLICK PER AMPLIAR*
*CLICK PER AMPLIAR*
*CLICK PER AMPLIAR*
*CLICK PER AMPLIAR*
*CLICK PER AMPLIAR*
*FOTOGRAFIES DE:
MARTHA INÉS SÁNCHEZ NAVARRO*
15 de setembre 2009
"CATALUNYA ATORGA MEDALLA D'OR PER A MÉXIC"
Homenaje del Orfeò a Pau Casals en Veracruz (México) 1951.En agraïment a Mèxic per haver generosament donat auxili, acollida, protecció i ajuda humanitària als exiliats catalans fa 70 anys, quan es van veure en la necessitat de fugir de Catalunya per la repressió franquista, el Govern concedeix a Mèxic la medalla d'Or de la Generalitat.
Aquest premi és el més extraordinari que atorga el Govern Català als que considera el mereixen i en aquesta ocasió es dóna al Poble Mexicà per la valentia i fraternitat mostrada en temps de difícil situació social i econòmica que es vivia a Europa.
Els Catalans lluny de fer un mal a Mèxic van reconèixer l'ajuda humanitària i van formar una anella de fortalesa mútua entre ambdues nacions.
Aquest premi és el més extraordinari que atorga el Govern Català als que considera el mereixen i en aquesta ocasió es dóna al Poble Mexicà per la valentia i fraternitat mostrada en temps de difícil situació social i econòmica que es vivia a Europa.
Els Catalans lluny de fer un mal a Mèxic van reconèixer l'ajuda humanitària i van formar una anella de fortalesa mútua entre ambdues nacions.
ENLLAÇOS RELACIONATS:
“MEDALLA DE ORO DE LA GENERALITAT”
“DECRETO OFICIAL DE LA GENERALITAT”
“PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA”
“ORFEÓ CATALÁ DE MÈXIC”
“GRACIAS MÉXICO”
“DEL GOBIERNO CATALÁN AL GOBIERNO DE MÉXICO”
“MEXICO LINDO Y QUERIDO”
“WEBMASTER-MEXICANOS EN ESPAÑA”
“DECRETO OFICIAL DE LA GENERALITAT”
“PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA”
“ORFEÓ CATALÁ DE MÈXIC”
“GRACIAS MÉXICO”
“DEL GOBIERNO CATALÁN AL GOBIERNO DE MÉXICO”
“MEXICO LINDO Y QUERIDO”
“WEBMASTER-MEXICANOS EN ESPAÑA”
*** S'accepten opinions referent aquests textos,
ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident
però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***
ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident
però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***
*** Gràcies per la seva visita ***
05 d’agost 2009
*Catalans a Mèxic*
A tot català li agradara saber que hi ha un lloc a Méxic, on és reuniexen els que hi habiten en aquest Pais per celebrar les festes de Catalunya. He de comentar brevement que entre las meves aficions a la xarxa d’internet llegeixo y segueixo a alguns blocs que em va semblar molt interesants. Aquesta vegada m’ha donat gust llegir l’article de LLUIS ARTIGAS JORBA, el creador de l'Associació de Catalans a Xalapa, “ACATXA” i en la seva pàgina ha donat a conèixer un vídeo on s'han reunit per celebrar la festa de Sant Joan al mes de juny 2009 en el Orfeó Català de Mèxic.Per aquest motiu enlazo seu bloc al meu dedicat a parlar sobre Catalunya i en concret també d'Esparreguera, per als que agradin veure el vídeo els il.lusioni com a mi el saber que hi ha fills de Catalunya a Mèxic que gaudeixen de les festes catalanes encara que es trobin a l'estranger.
L'enllaç al seu bloc és el següent: “ACATXA”
29 d’abril 2009
***El Museu de Sant Cugat del Vallès***
Visitant la Ciutat de Sant Cugat del Vallès, que està situat molt a prop de Barcelona Espanya, recorrent les sevas carrers i avengudes vaig poder entendrà que té molts motius per ser visitat ja que conta amb un important patrimoni arquitectònic.
Un d'ells, el més important és el Monestir de Sant Cugat, que es va fundar a honor a Sant Cucufate, màrtir cristià de l'època de Dioclecià, es té notícia que l'inici de la seva fundació va començar al segle IX i després de les destruccions de Almanzor es va refer a finals del XII.
Un d'ells, el més important és el Monestir de Sant Cugat, que es va fundar a honor a Sant Cucufate, màrtir cristià de l'època de Dioclecià, es té notícia que l'inici de la seva fundació va començar al segle IX i després de les destruccions de Almanzor es va refer a finals del XII.
A partir del segle XI Arnau Cadell s'encarrega de l'esculcura dels capitells i de la construcció del claustre. Encara que l'esglesia és important, ho que hi ha donat fama mundial a Sant Cugat és el seu esmerat i gran claustre dels monjos.
El qual amb motiu de la llei de desamortizació de béns eclesiàstics, promulgada a l'any 1835, els monjos de Sant Cugar van haver d'abandonar el monestir. Hi va haver un gran incendi per aquesta causa i van sortir per salvar les seves vides ... passejant per el museu vam veure un retaule on compte un monjo:
El qual amb motiu de la llei de desamortizació de béns eclesiàstics, promulgada a l'any 1835, els monjos de Sant Cugar van haver d'abandonar el monestir. Hi va haver un gran incendi per aquesta causa i van sortir per salvar les seves vides ... passejant per el museu vam veure un retaule on compte un monjo:
* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *
29 de març 2009
* Edificio Esmeralda*
Edifici Esmeralda, un conjunt de 32 departaments a 8 pisos, ubicat en Esparreguera, Catalunya, Espanya. Un dels edificis més alts d'aquesta localitat.
20 de març 2009
En algunes localitats de Catalunya encara es conserven en els murals de les parets dels carrers alguns rellotge de sol, com aquests que encontre al meu pas visitant a Piera, un lugarcito petit ple d'història i tradició...notable gest per a no oblidar el temps.
Donant-me a la tasca d'aprendre un poc mes sobre el tema em trobo amb està pàgina que dóna una àmplia explicació referent a això, m'he quedat perplexa perquè ignorava la seva veritable funció. Sempre hi ha una mica nou que aprendre.
08 de març 2009
Una petita part de la Història D' Esparreguera -
Apunts de la Història d’Esparreguera, publicat per l’ajuntament d’Esparreguera, diada de Sant Jordi 1981.
Il.lustracio de Isidre MonésEl nom d’Esparreguera s’esmenta per primera vegada a les darreries del segle X. A causa de l’expedició del cabdill Sarriá Almançor, el comte Borrell II hagué d’abandonar Barcelona l’any 985 i va refugiar-se a les muntanyes de Manresa, des d’on féu una crida als homes dármes per tal de foragitar els invasors. Entre els nobles i cavallers presentats, hi figurava Berenguer d’Esparreguera.
Reconquerit el sector, el comte asigna als barons, castells i terres. Berenguer d’Esparreguera, cavaller d’armes, resultà beneficiat amb el lloc que ell mateix havia guanyat, i hi batí un castell. Per consegüent, la construcció del castell d’Esparreguera dataria del 985 o poc después. La ubicació era al marge pret del riu Llobregat, sobre el Puig, on s’assenta actualment lafábrica Sedó; lloc idoni per a vigilar les incursions del cantó del Penedés. Del castell edificat per Berenguer d’Esparreguera, només resta, avui, la part inferior d’un mur.
Pocs anys después es debia construir la capella de Nostra Senyora del Puig, una modesta església romànica rural per al Server espiritual dels vasalls de la contrada, sortosament conservada fins als postres dies.
En la documentació medieval, el baró no es descuida mai d’adjuntar els noms dels dos castells inclusos en la seva sensoria: el d’Esparreguera i el de les Espases, anomenat més antiguament “rocha de la Spaa” situat en un cim isolat del nord-est del terme en els torrents d’Espluga i Sant Salvador.
Allí, en aquell indret, és on s’hi plantá la llavor que, en el curs del temps, havia de constituir i desenvolupar-se el terme i població esparreguerina actual. És en aquell lloc de Sant Salvador de les Espases, doncs, on hi ha arrelat el nostre origen més que mil-lenari. Indret que significa el bressol on, històricament, començàrem a donar els primers passos, guiats sempre per la meravellosa muntanya de Montserrat.
Algun fet d’armes debia ocòrrer en les inmediacions dels castells d’Esparreguera quan la tradició explica que el comte Ramon Berenguer III, en saber una nova incursió sarraïna per aquestes terres, retornà tot seguit de Mallorca hi guanyà una batalla en el devallant del turó de les Espases, i que mentre duraba la brega, van aparèixer quelcom així com unes espases de foc que produiren el desconcert de les hostes sarraïnes.
El comte, en memoria d’aquesta acció de guerra, féu edificar una capella consagrada a Sant Salvador, que avui encara es conserva.
La construcció de l’actual temple fou iniciada l¡any 1587 i va durar 24 anys i 5 mesos. El campanar de 61 metres d’alçada fou enllestit 25 anys después, a l’any 1636.
Aquesta gran església va substituir les antigues capelles dedicades a Santa Eulàlia, que es van començar a edificar el 1316 en aquest mateix lloc anomenat aleshores “cap damunt de la vila” on seguint el Pla del cami de Barcelona a Igualada s’hi va anant construint el nucli urbà actual.
L’any 1351 el prior del monestir de Montserrat, comprà al barrer baró Ramon de Tous “els castells d’Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets i possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells, pel preu de 8,500 lliures, moneda de Barcelona”.
Amb la protecció del Monestir de Montserrat, prengué increment la població que s’establí en el pla actual, seguint el camí ral que travessava tota la vila, adquirint la forma allargada i sinuosa que ha sigut el seu distintiu urbà.
La indústria llanera, base de la riquesa i creixement de la Vila, havia adquirit una gran prosperitat, que permeté portar a terme l’ambiciós projecte de la nova construcció del Temple i Campanar. El autor del projecte o director de les obres és inconegut.
La planta consta d’una gran nau de 15 metres d’amplada per 51 de llarg, i té d’alçada 23 metres, amb dotze capelles entre els contraforts que sostenen les voltes de la nau. El campanar és un dels més esvelts de Catalunya.
El costum de pujar al campanar era corrent i continua essent-ho en l’actualitat. Des del terrat que envolta les campanes de les hores, es contempla la vista espléndida de la vall del Llobregat, des del Montserrat al congost de Martorell, i des dels alts del Bruc fins el Tibidabo.
El campanar és rectangular en la part baixa; més amunt, fins a les campanes, vuitavat. Del recinte de les campanes, es puja al mirador o terrat circular per una delicada escala de cargol.
L’església està construïda amb materials del País. En els fonaments es veuen calisses i arenisca extretes de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió; els carreus de les parets de l’església i el campanar, són construïts amb l’arenisca calissa d’Igualada. A la part superior del campanar, es troben carreus de pedra tosca, lleugera i ressistent, extreta de l’extensa faixa de la costa del Gorgonçana.
El conjunt del temple es d’estil gòtic presentant reminiscències del Renaixement a les portes laterals i rematada del campanar.
Si exceptuem les ciutats veïnes de Manresa, Igualada i Vilafranca, no es pot trobar enlloc més una església de les proporcions semblants a la nostra.
Encara que no posseeixi motius ornamentals de construcció, no per aixó ofereix menys valor. La seva arquitectura exterior llisa i plana, té un atractiu de suavitat que captiva per la seva senzillesa.
Reconquerit el sector, el comte asigna als barons, castells i terres. Berenguer d’Esparreguera, cavaller d’armes, resultà beneficiat amb el lloc que ell mateix havia guanyat, i hi batí un castell. Per consegüent, la construcció del castell d’Esparreguera dataria del 985 o poc después. La ubicació era al marge pret del riu Llobregat, sobre el Puig, on s’assenta actualment lafábrica Sedó; lloc idoni per a vigilar les incursions del cantó del Penedés. Del castell edificat per Berenguer d’Esparreguera, només resta, avui, la part inferior d’un mur.
Pocs anys después es debia construir la capella de Nostra Senyora del Puig, una modesta església romànica rural per al Server espiritual dels vasalls de la contrada, sortosament conservada fins als postres dies.
En la documentació medieval, el baró no es descuida mai d’adjuntar els noms dels dos castells inclusos en la seva sensoria: el d’Esparreguera i el de les Espases, anomenat més antiguament “rocha de la Spaa” situat en un cim isolat del nord-est del terme en els torrents d’Espluga i Sant Salvador.
Allí, en aquell indret, és on s’hi plantá la llavor que, en el curs del temps, havia de constituir i desenvolupar-se el terme i població esparreguerina actual. És en aquell lloc de Sant Salvador de les Espases, doncs, on hi ha arrelat el nostre origen més que mil-lenari. Indret que significa el bressol on, històricament, començàrem a donar els primers passos, guiats sempre per la meravellosa muntanya de Montserrat.
Algun fet d’armes debia ocòrrer en les inmediacions dels castells d’Esparreguera quan la tradició explica que el comte Ramon Berenguer III, en saber una nova incursió sarraïna per aquestes terres, retornà tot seguit de Mallorca hi guanyà una batalla en el devallant del turó de les Espases, i que mentre duraba la brega, van aparèixer quelcom així com unes espases de foc que produiren el desconcert de les hostes sarraïnes.
El comte, en memoria d’aquesta acció de guerra, féu edificar una capella consagrada a Sant Salvador, que avui encara es conserva.
La construcció de l’actual temple fou iniciada l¡any 1587 i va durar 24 anys i 5 mesos. El campanar de 61 metres d’alçada fou enllestit 25 anys después, a l’any 1636.
Aquesta gran església va substituir les antigues capelles dedicades a Santa Eulàlia, que es van començar a edificar el 1316 en aquest mateix lloc anomenat aleshores “cap damunt de la vila” on seguint el Pla del cami de Barcelona a Igualada s’hi va anant construint el nucli urbà actual.
L’any 1351 el prior del monestir de Montserrat, comprà al barrer baró Ramon de Tous “els castells d’Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets i possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells, pel preu de 8,500 lliures, moneda de Barcelona”.
Amb la protecció del Monestir de Montserrat, prengué increment la població que s’establí en el pla actual, seguint el camí ral que travessava tota la vila, adquirint la forma allargada i sinuosa que ha sigut el seu distintiu urbà.
La indústria llanera, base de la riquesa i creixement de la Vila, havia adquirit una gran prosperitat, que permeté portar a terme l’ambiciós projecte de la nova construcció del Temple i Campanar. El autor del projecte o director de les obres és inconegut.
La planta consta d’una gran nau de 15 metres d’amplada per 51 de llarg, i té d’alçada 23 metres, amb dotze capelles entre els contraforts que sostenen les voltes de la nau. El campanar és un dels més esvelts de Catalunya.
El costum de pujar al campanar era corrent i continua essent-ho en l’actualitat. Des del terrat que envolta les campanes de les hores, es contempla la vista espléndida de la vall del Llobregat, des del Montserrat al congost de Martorell, i des dels alts del Bruc fins el Tibidabo.
El campanar és rectangular en la part baixa; més amunt, fins a les campanes, vuitavat. Del recinte de les campanes, es puja al mirador o terrat circular per una delicada escala de cargol.
L’església està construïda amb materials del País. En els fonaments es veuen calisses i arenisca extretes de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió; els carreus de les parets de l’església i el campanar, són construïts amb l’arenisca calissa d’Igualada. A la part superior del campanar, es troben carreus de pedra tosca, lleugera i ressistent, extreta de l’extensa faixa de la costa del Gorgonçana.
El conjunt del temple es d’estil gòtic presentant reminiscències del Renaixement a les portes laterals i rematada del campanar.
Si exceptuem les ciutats veïnes de Manresa, Igualada i Vilafranca, no es pot trobar enlloc més una església de les proporcions semblants a la nostra.
Encara que no posseeixi motius ornamentals de construcció, no per aixó ofereix menys valor. La seva arquitectura exterior llisa i plana, té un atractiu de suavitat que captiva per la seva senzillesa.
*** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***
03 de març 2009
*MUSEO SANTACANA - (L'ENRAJOLADA)
"Marco expuesto de La Enrejolada"
click en la imagen para ver imágenes del MuseoDespués de mi post anterior que bien nos queda decir parte de lo que nos toco observar en nuestra visita a Martorell, Ciudad llena de tradición e historia, situada a unos 30 Km. de distancia del Puerto de Barcelona, adentrándose hacia el norte.
"Exposición con San Esteban"La embaldosada o mejor conocida como Casa Museo Santa Cana-(L’Enrajolada), es uno de los Museos más antiguos de Cataluña, fundado en 1876 por Francisco Santacana.
Es una antigua casa particular de cuatro plantas y jardín, perteneció a ésta familia hasta los años sesenta, después fue adquirida por la Diputación de Barcelona. Ha tenido algunas restauraciones para adaptarlo al concepto de Museo e instalar la colección de baldosas y otras cerámicas del militar Lluís Faraudo y San Germán, entre los años 1867-1957.
Es una antigua casa particular de cuatro plantas y jardín, perteneció a ésta familia hasta los años sesenta, después fue adquirida por la Diputación de Barcelona. Ha tenido algunas restauraciones para adaptarlo al concepto de Museo e instalar la colección de baldosas y otras cerámicas del militar Lluís Faraudo y San Germán, entre los años 1867-1957.
"Exposición Santacana"Se cuenta también que la Embaldosada contiene materiales arqueológicos que provienen de las excavaciones realizadas por Francisco Santacana en Martorell y sus cercanías.
"Interior de la casa"Los diferentes elementos de la colección fueron instalados de forma que recuperaran su función original, los elementos arquitectónicos proceden de una veintena de edificios, muchos de Barcelona, conventos e iglesias.
"Exposición de baldosas"La cerámica y en especial las baldosas, proceden de diferentes épocas, las baldosas góticas de pavimento catalanas y valencianas, hacen un conjunto importante de recipientes cerámicos de época medieval y moderna.
"Exposición de balsosas y hallazgos arqueológicos"Una de las imágenes que me llamo la atención fue ver el marco donde se refleja el tema de la "trovada de puntaires" que fue mi tema anterior, desde hace siglos sigue conservándose la tradición de trenzar los hilos en forma de tejido, creando fantásticas creaciones que ya en ese entonces se exportaban a diferentes continentes.
"Marco de trovada de puntaires"01 de març 2009
*BERGA - CATALUÑA*
Lástima que no pudimos adentrarnos mucho a la Ciudad, pero otro día iremos con más calma y recorreremos nuevamente sus calles, llenas de antigüedad e historia. He tomado varias fotos de la panorámica del paisaje, lo comparto en mi espacio y les dejo parte de la información que he obtenido de la web sobre la Ciudad…. Al menos hasta que no la visite con un poco mas de tiempo… ”Ciudad Berga-Cataluña”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
*RECOMIENDO*
