"CATALUNYA ATORGA MEDALLA D'OR PER A MÉXIC"

Homenaje del Orfeò a Pau Casals en Veracruz (México) 1951.

En agraïment a Mèxic per haver generosament donat auxili, acollida, protecció i ajuda humanitària als exiliats catalans fa 70 anys, quan es van veure en la necessitat de fugir de Catalunya per la repressió franquista, el Govern concedeix a Mèxic la medalla d'Or de la Generalitat.

Aquest premi és el més extraordinari que atorga el Govern Català als que considera el mereixen i en aquesta ocasió es dóna al Poble Mexicà per la valentia i fraternitat mostrada en temps de difícil situació social i econòmica que es vivia a Europa.

Els Catalans lluny de fer un mal a Mèxic van reconèixer l'ajuda humanitària i van formar una anella de fortalesa mútua entre ambdues nacions.

ENLLAÇOS RELACIONATS:

“MEDALLA DE ORO DE LA GENERALITAT”

“DECRETO OFICIAL DE LA GENERALITAT”

“PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA”

“ORFEÓ CATALÁ DE MÈXIC”

“GRACIAS MÉXICO”

“DEL GOBIERNO CATALÁN AL GOBIERNO DE MÉXICO”

“MEXICO LINDO Y QUERIDO”

“WEBMASTER-MEXICANOS EN ESPAÑA”

*** S'accepten opinions referent aquests textos,
ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident
però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***

*** Gràcies per la seva visita ***

*DIADA NACIONAL CATALANA*

Foto presa del Periodico.com

L'11 de setembre es celebra el Dia Nacional de Catalunya, una festa coneguda popularment amb el nom de la Diada. La història de la Diada té el seu origen l'11 de Setembre de 1714, quan, després de diversos mesos de resistència, Barcelona cau davant les tropes borbòniques durant la guerra de Successió.

Catalunya, que fins aquell moment havia estat com a nació de sobirania compartida, va perdre totes les seves llibertats nacionals, se li va prohibir qualsevol manifestació de la seva llengua i cultura i es van abolir totes les institucions catalanes. Aquesta situació perduraria fins a la Segona República (1931-1939) quan Catalunya va establir un Estatut d'Autonomia i va recuperar part de les seves llibertats.

Però de nou, després de la Guerra Civil, Catalunya torna a ser víctima de la repressió, aquesta vegada no borbònica sinó franquista. Finalment, quan el 1980 s'estableix el Parlament de Catalunya es proclama aquest dia Festa Nacional.

Cada 11 de setembre es commemora una derrota històrica i la pèrdua d'institucions i llibertats civils, amb concerts, ofrenes i amb l'objectiu de reivindicar la llibertat i la identitat de Catalunya.

*** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***

Informaciò d'activitats que és fan a Mèxic amb motiu de la diada nacional de Catalunya:

“ORFEÓ CATALÁ DE MÈXIC”

*** GRÀCIES PER LA SEVA VISITA ***

*DELS CASTELLS HUMANS CATALANS *

Els Castells Catalans (Torres humanes), han estat escollits per formar part en la llista que es presentarà davant la UNESCO el 31 d'agost 2009, com a candidats a ser declarats Patrimoni de la Humanitat.

És una manera de perpetuar la Cultura Popular i Tradició Catalana, de la qual estic totalment d'acord que cada País lluiti per la seva sobirania i superació.

El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPT), Ramon Fontdevila, va ser l'encarregat de presentar la documentació reglamentària de la candidatura, que reuneix elements informatius audiovisuals en català, castellà, anglès i francès sobre els castells , el seu funcionament, la seva història, les seves tipologies, la seva evolució i la seva actualitat .... “seguir llegint...”

ELS CASTELLS que van començar a tenir rellevància a partir del segle XVIII, avui compta amb més de 7,000 participants i la comunitat catalana estarà a l'espera de la resolució que marqui el terme d'aquesta declaració que esperem sigui satisfactòria.

També m’ enterat que en la diada de Sant Felix a Villafranca del Penedés, a les festes d'aquesta regió s'intenta aixecar i descarregar un castell de 10 pisos que seria un dels més grans èxits d'aquesta temporada. S'espera comptar amb una pinya descomunal per aconseguir-ho. “Seguir llegint sobre el tema”

ENLLAÇOS RELACIONATS:

“LA WEB DE LOS CASTELLERS”

“NOTICIA DEL TEMA”

“ UNA MICA D'HISTÒRIA”

*** GRÀCIES PER LA SEVA VISITA ***

*Catalans a Mèxic*

A tot català li agradara saber que hi ha un lloc a Méxic, on és reuniexen els que hi habiten en aquest Pais per celebrar les festes de Catalunya. He de comentar brevement que entre las meves aficions a la xarxa d’internet llegeixo y segueixo a alguns blocs que em va semblar molt interesants. Aquesta vegada m’ha donat gust llegir l’article de LLUIS ARTIGAS JORBA, el creador de l'Associació de Catalans a Xalapa, “ACATXA” i en la seva pàgina ha donat a conèixer un vídeo on s'han reunit per celebrar la festa de Sant Joan al mes de juny 2009 en el Orfeó Català de Mèxic.

Per aquest motiu enlazo seu bloc al meu dedicat a parlar sobre Catalunya i en concret també d'Esparreguera, per als que agradin veure el vídeo els il.lusioni com a mi el saber que hi ha fills de Catalunya a Mèxic que gaudeixen de les festes catalanes encara que es trobin a l'estranger.


L'enllaç al seu bloc és el següent: “ACATXA”

*FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS*

LA FLAMA DEL CANIGÓ

S’encendran els focs als cims de les muntanyes, potser recordarem imatges màgiques i antigues, ens farem il.lusions noves, renovarem algun punt de la fe, creurem una mica en nosaltres mateixos, i tot això és molt bo i molt saludable. Els símbols, lesflames, la festa, el ritual… són insubstituible. Però també són imprescindibles la relexió, el pensament, la constatació de la realitat, la constància… I en la nostra realitat, al nostre país, és necesaria una fe no solament en el valor de la llengua comuna, sinó en el de la seua unitat. Perquè ni aquesta unitat ni aquest valor són, ara mateix, tan robustos como destjariem. Ni tan sols en el camp de la llengua escrita, que en el nostre cas és un camp decisiu.

Leer el capítulo completo...

El nostre espai és estret i frágil, i la nostra llengua está convalescent i delicada. El remei no és la reducció sinó l’expansió: no es tracta de reduir tota la llengua literària a una sola de les possibilitats normatives o lèxiques (no cal que tots escriguem “serveixi”, “galleda” i “noi” en comptes de “servisca”, “pool” i “xiquet”), ni de rehuir-la tampoc a les variants pròpies del territori de cada autor, per molt que aquest territori siga important i es diga Mallorca o Barcelona.

La unitat de l’espai literari, d’un espai que és molt més que la llengua, depèn entre altres coses (però depèn essencialment), del manteniment d’un sol espai de mercat en el qual siga tan fácil i tan normal trobar i llegir una novel.la, un assaig o un estudi, un llibre de poemas o una traducció, publicats a Barcelona o a Vic en variant “catalana”, a València o a Alzira en variant “valenciana”, o a Mallorca o a Manacor en variant “mallorquina”. Un mercat en el qual llegir la Divina Comèdia en “valencià” siga perfectament per als lectors de Catalunya, per posar un exemple interessant. Mal senyal si els nois de Girona no llegeixen llibres que parlen de xiques, i si els xiquets de Gandia no poden llegir contes on aparegueren nois. No és qüestuó de normes ni de noms, sinó llibres. Fa pocs anys, comprava jo el diari, a Castelló, en un quiosco on venen també material per a una escola veïna, i el quiosquer le va donar La plaça del Diamant. Aquesta és la qüestió i aquest és el remei de la qüestió.

Ja em disculpareu si, en un dia de flames i símbols, no us saludem amb un discur amb fervorós i patriòtic. Però potser aquest discurs meu sobre lectures i llibres conté més patriotisme i més fervor que si haguera escrit paràgrafs exaltats i retòrics. Sant Joan és un dia, la flama és un ritual, però la llengua que ens uneix la mantindrem viva i unida, llegint llibres, tota la resta dels dies de l’any.

Escrit per Joan F. Mira.
Castelló, 26/05/2009

Més informació: “FLAMA DEL CANIGÓ ”

* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *

*SANTA MARIA DEL PUIG*

Santa Maria del Puig

Localització: Espai limitat entre el Torrent de les Pruneres i el del Puig, a proa de llur desembocadura al Llobregat.
Any de consagració: Es desconeix l'any exacte de la seva consagració, però és segur que fou durant el segle XI. Hi ha indicis d'una construcció religiosa anterior.

Advocació: Santa Maria (Segons la tradició oral, la imatge romànica fou trobada per uns pastors a la soca d'un roure).

Descripció: Capella romànica de planta en creu llatina amb cimbori de base vuitavada, coronada per un campanar de torre. Era l'antiga parròquia d'Esparreguera, fins al 1612.
L'església conserva uns gots funeraris de les antigues famílies pairals de la vila. Aquestes eren les famílies turmell, Vinyals, Bramon, Sanja, Castells i comelles. Té dues Caselles rectangulars situades al lateral, que van ser afegides posteriorment. La coberta és amb volta canó, i de quart d'esfera al'absis. A l'antic retaule barroc, s'hi observava la Mare de Déu del Puig flanquejada, a la dreta, per Sant Ramon Nonat i, a l'esquerra, per Sant Antoni de Pàdua. A sobre, Santa Anna a l'esquerra, i Sant Roc al mig. L'any 2002-03 s'han fet camparet d'una església preromànica amb un paviment associat molt important.

Estat actual: En restauració.

Traducció presa del llibre: Esglésies i Capelles d'Esparreguera. Edició d'abril 2003.

Actualment, es celebra el Aplec de Santa María del Puig, al mateix temps es celebra la festa del dilluns de Pasqua en aquest lloc, es celebra missa i és balla sardana, fen castellers i es menja paella feta allà mateix. És una festa molt maca, plena de tradició i cultura.

Els impresionants descubriments que s'han fet en aquest lloc, fan que qualsevol que el visiti s'amare de la rica història que envolta aquesta Capella.

Es reuneixen en aquesta ermita, no només creients, sinó també tots aquells que tenen afició per la cultura i tradició al seu Poble.

* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *

***El Museu de Sant Cugat del Vallès***

Visitant la Ciutat de Sant Cugat del Vallès, que està situat molt a prop de Barcelona Espanya, recorrent les sevas carrers i avengudes vaig poder entendrà que té molts motius per ser visitat ja que conta amb un important patrimoni arquitectònic.

Un d'ells, el més important és el Monestir de Sant Cugat, que es va fundar a honor a Sant Cucufate, màrtir cristià de l'època de Dioclecià, es té notícia que l'inici de la seva fundació va començar al segle IX i després de les destruccions de Almanzor es va refer a finals del XII.

A partir del segle XI Arnau Cadell s'encarrega de l'esculcura dels capitells i de la construcció del claustre. Encara que l'esglesia és important, ho que hi ha donat fama mundial a Sant Cugat és el seu esmerat i gran claustre dels monjos.

El qual amb motiu de la llei de desamortizació de béns eclesiàstics, promulgada a l'any 1835, els monjos de Sant Cugar van haver d'abandonar el monestir. Hi va haver un gran incendi per aquesta causa i van sortir per salvar les seves vides ... passejant per el museu vam veure un retaule on compte un monjo:

“Ayuntament de Sant Cugat”

* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *

* El JOAN I MARIETA *

Representen una parella de bailadores de la dansa de Sant Cugat del Vallés “Paga.li Joan”: La seva alçària i pes són del tot excepcional, disenyats pel Sr. Joan Tortosa i contruits pel Sr. Manel Casserres de Solsona al any 1987. Joan pesa 72 kg. i amida 4,32 m. Marieta pesa 68 kg i amida 4,20 m. són els personatges gigants de Sant Cugat del Vallés, Catalunya, Espanya.

M'ha impresionat profundament aquesta bonica tradició, espero els seus habitants continuen amb ella per sempre. Aquest tipus d’events són els que deuen transmetre-s'a els siguients generations.

“FESTA MAJOR DE SANT CUGAT DEL VALLÉS”

*S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES*

* Edificio Esmeralda*

Edifici Esmeralda, un conjunt de 32 departaments a 8 pisos, ubicat en Esparreguera, Catalunya, Espanya. Un dels edificis més alts d'aquesta localitat.

*** TIMBALER DEL BRUC ***

Monument a memori dels batalles ganyadas als francese, els dias 6 i 14 de juny de 1808 durant la guerra del francès (de la independència). A 1952 s'ha inaugura una primera estàtua en guix, que es vaig situar a un pla del lloc on avui els escolas publics. L'autor va ser l'escultor Frederic Marés (1893-1991), que posteriorment vaig realitzar el monument definitiu al bloc de pedra que vaig instal•lar al lloc actual al any 1960. Al monument recorda la figura d'Isidro Lluçá i Casanoves, un tamborilero del SOMETENT de la localitat de Santpedor.

* Fotografies aptes per ampliar-es amb només un clic *

*S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES*